Les escriptures de perdó

En aquests documents de 1846 es relata com María Granell hauria sigut agredida mentre treballava en una finca de la seua propietat en Pla de Molvedre i dos veïns de Vila-real que rondaven pels voltants van intentar forçar-la. Els agressors, Agustín Bernat i José Ortiz, van ser detinguts, condemnats i empresonats, i després del seu empresonament van sol·licitar l'indult a l'Audiència Regional de València al·legant en primer lloc que estava casat i tenia fills xicotets i que la seua absència li implicava greus problemes familiars i segon, que la seua mare era vídua i estava malalta. Malgrat el favor del tribunal d'indultar-los, necessitaven el perdó de la part ofesa, i, per descomptat, no sembla haver-hi cap pressió o compensació econòmica perquè se'ls concedisca l'indult. El fet curiós és que fora l'espòs José Porcar qui concedisca el perdó, ja que el tribunal va determinar que era ell, i no la seua esposa, María Granell, qui havia sigut ofés.

En els protocols es troben altres escriptures de perdó que llancen llum sobre la societat de l'època i les maneres d'entendre les relacions i la justícia. Entre elles es troben escriptures de perdó per bigàmia, agressions, ferides o faltes de respecte.